Inici‎ > ‎

Caminada popular solidària (3a edició)


Mapes i llegenda proporcionada pel Club Esportiu Amics del Senderimes i la Natura de Les Roquetes del Garraf



LLEGENDA DE LES MASIES DE RIBES

Vilanoveta

Construïda en el any 1821, antigament nomenada Cal Miro, forma part del poble de Vilanoveta, datat entre els anys 300/400.

La llegenda diu que totes les masies es comuniquen per baix de  terra entre elles y tenen una sortida al mar, que abans s’utilitzava per escapar dels ataques dels moros i mes endavant per fer contraban.


Clot dels Frares
                                                                                                                                           
Aquesta masia construïda principalment al segle XVII ha quedat dins del recinte de l’
Autòdrom de Terramar, on tenia la funció de pavelló reial.  Disposa de torre de defensa.  La porta és d’arc de mig punt, amb grosses dovelles.  Denominada “el clot” des del segle XIV, ha canviat el complement: se n’ha dit “dels Frares” i, més remotament, “d’en Sidós”. Segons alguns autors correspon a l’antic senyoriu de Vila-Rúbia o Vila-Roja que es va extingir l’any 1410. Al segle XVII fou propietat dels jesuïtes, d’aquí el nom. El pintor noucentista Joaquim Sunyer hi situa la composició Tres nus al bosc.           
                      

Can Baró de la Cabreta
                                                                                                                               
Documentada al segle XVI com a Can Llopis, al segle XVIII el seu propietari tenia el malnom de “Baró de la Cabreta”, denominació que ha acabat associada a la masia.                                                                          

El Carç                                                                                                                                                          
Gran masia prop de Puigmoltó. Inclou una torre de defensa, dos grans habitatges i la capella de Sant Jaume en honor a Jaume Almirall, que l’erigí. Aquest Sant Jaume ha esdevingut amb el temps patró de Puigmoltó i té un bonic retaule barroc. Citada en documents dels segles XIII i XIV, probablement es va dotar de torre al segle XV. Citada com a “carz” en els documents més antics, fa referència o bé a una perduda “càrcer” (presó) o bé, més probablement, a l’abundant carç o carritx que hi ha a la zona i al conjunt del terme. En qualsevol cas, res a veure amb els “cards” que, per deformació i desídia, hom ha acabat assignant a la Carretera Nova, que hi passa no gaire lluny.                                                                  

Els Cocons
                                                                                                                                                  
Masia entre Puigmoltó i Xoriguera, actualment allotjament rual, que pren nom de les cocones o basses creades de manera natural per l’erosió sobre la pedra calcària. Tot i el bon estat en que es troba actualment els Cocons, es té coneixement que aquesta ja es troba documentada des de l’any 1700. El seu interior ha conservat l’estructura inicial i les antigues bigues, que després de ser tractades, es van tornar a col·locar al seu lloc d’origen, per mantenir-ne l’estructura inicial. I al celler s’hi conserven dues premses de vi que han estat totalment restaurades i que avui s’utilitzen com element ornamental.

Les arcades que conté la façana són molt característiques i es conserva un rellotge de sol a la paret, molt proper a l’entrada principal.                                                                                                                                   

Can Xoriguer                                                                                                                                               

Can Xuriguera (o Xoriguera) és un magnífic casal modernista construït el 1913 sobre la base d'una antiga masia documentada des del segle XIII, quan Arnau de Xoriguera era síndic de Sant Pere de Ribes. Durant els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera i posteriorment als Mironet. L'edifici, de reminiscències castelleres, té estructura asimètrica, amb diversos cossos entre els quals sobresurt la torre-mirador, coronada amb un pinacle piramidal de ceràmica vidriada, material que s'utilitza també com element decoratiu tant a les cobertes i façanes com a la tanca exterior. Les finestres estan emmarcades amb maó vist, amb el perfil superior escalonat. Davant la porta hi ha un original porxo sostingut per columnes helicoïdals de maó vist. En l'actualitat té funció d'allotjament rural amb el nom de Clos la Plana.
           
Comments