Commemoració del Dia Internacional de l'Holocaust

Publicacions al Diari de Vilanova, a Eix Diari i al Canal Blau.

Dia Internacional de l'Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat

L’Institut Alexandre Galí de les Roquetes vol aprofitar la seva participació en la commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust, i de la Prevenció de Crims contra la Humanitat, per reivindicar el pedagog Alexandre Galí Coll i homenatjar també el deportat i supervivent Edmon Gimeno Font.

Fa uns mesos, amb motiu de la celebració del vintè aniversari del nostre centre, ens va visitar la néta d’Alexandre Galí. Carme Galí, en la seva conferència, ens va parlar de la contribució que va fer el seu avi a la reducció de l’analfabetisme entre la classe obrera i pagesa. També va parlar de la tasca que va portar a terme a la Mancomunitat de Catalunya des del Consell de Pedagogia. Però, a banda de tot això, el que més ens va agradar és com, a partir d’unes referències que va trobar al Museu del Memorial de l'Holocaust de Washington, va descobrir que el seu avi, mentre estava exiliat a prop de Toulouse, va ajudar fills de refugiats de la guerra civil i va amagar nois jueus del nazisme.

Aquest fet, tan senzill i humà, però valent i necessari alhora, ens omple de goig i ens fa sentir orgullosos que el nostre institut porti el seu nom.

D’altra banda, voldríem aprofitar l’acte per retre un homenatge a Edmon Gimeno. Deportat a l’Alemanya nazi després de ser capturat quan formava part de la resistència francesa, i que va ser capaç de sobreviure després de passar per tres camps de concentració. Ens hauria agradat molt comptar avui amb la seva presència i veure’l encendre l’espelma que representa la memòria dels republicans espanyols i catalans que van patir el nazisme.

A continuació llegirem un fragment del seu llibre Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Vivències d’un deportat. Concretament, el fragment on, un cop alliberat el camp, descriu com s'adona que, tot i ser lliure, no pot tornar a casa.

“Bergen-Belsen, unos días después de la liberación. Un grupo de deportados ibéricos permanecemos sentados en un rincón del campo en una pequeña eminencia del terreno, cerca de la carretera secundaria. Hablamos, evocamos, soñamos. El retorno a nuestra tierra que nos vio nacer se anuncia muy próximo. Los familiares y los amigos que pronto volveremos a ver, el sol y el cielo, nuestros paisajes tan variados i originales, las montañas y llanuras, los ríos, la diversidad del folclore, las costumbres tradicionales. Nuestros sueños, anhelos y evocaciones no sirvieron de gran cosa. El exilio continuó para muchos durante años y más años.”

 

Mariana Rubio i Desiré Martínez, alumnes de 1r Batxillerat  [25.01.2014]

Els nostres alumnes contribuint a l'acte:

Comments